M'ha semblat molt interessant la notícia Brown impone mano dura contra el consumo de cannabis present a l'edició de El País d'avui. Presentada com una notícia secundària i anecdòtica, en el fons mostra la manera de funcionar dels nostres governants, més preocupats en la seva popularitat i bona relació amb els media que no pas en aplicar lleis justes que facilitin la convivència entre ciutadans.
Resulta que ara fa uns anys el Regne Unit va iniciar el camí cap a la despenalització del cànnabis, i ho va fer a petició de la polícia "harta perder el tiempo con fumadores de porros cuando tiene asuntos mas urgentes que afrontar". Sembla que tot plegat no ha produït cap problema més enllà d'un augment de les plantacions privades ( i per tant un descens del tràfic il·legal vinculat a les màfies dels narcòtics). Tanmateix Brown vol tfer marxa enrrere respecte a les reformes pro-despenalitzadores per una simple raó política: "el apoyo de los influyentes tabloides, la prensa populista y chovinista, que apoyaban a Tony Blair pero no a él"
Es dona el cas que fins i tot "los asesores del Gobierno opinan que el skunk(marihuana, herba) no es ahora más fuerte que en el pasado, y que el supuesto vínculo del consumo de cannabis y las enfermedades psicóticas es "probable pero débil". Además, aseguran que juega un papel "modesto" en el desarrollo de esas enfermedades en el conjunto de la población." Per tant, tornar a la prohibició no té cap raó de ser i fins i tot pot complicar encara més les feines de la polícia britànica. Tot i això, Brown el que vol és el suport de la premsa per a poder guanyar les pròximes eleccions - sobretot de la patacada del laborisme a les muncipals d'ara fa pocs dies - i poc li importa el que diguin els seus assessors, per assenyat que sigui. És per això que un membre del partit liberal demòcrata pidió ayer irónicamente al Gobierno que desmantele el organismo asesor sobre drogas y lo sustituya con un consejo asesor "formado por los directores de los periódicos".
La novaparla (Newspeak en anglès) és una llenguafictícia que apareix a la famosa novel·la de George Orwell1984. Orwell n'hi va incloure també un assaig en forma d'apèndix al final del llibre, on se n'expliquen els principis bàsics. (...) a idea bàsica rere la novaparla és eliminar tots els matisos de significat del llenguatge, deixant només dicotomies (plaer i dolor, felicitat i pena, bon pensaments i mals pensaments, a la novel·la crimsdepensa o crim de pensament), que reforcen la idea de la dominació total per part de l'Estat. (...) Possiblement, Orwell devia prendre com a model els eslògans de la propaganda política de masses, perfeccionada pel règim soviètic i el règim nazi, frases buides de sentit que es repetien fins a esdevenir una finalitat en elles mateixes.
Per altra banda, l'empobriment de les idees i del llenguatge també afecta els sistemes polítics participatius. La retòrica política d'aquests sistemes tendeix a reproduir clixés i seguir modes, a la manera de la propaganda comercial, i acaba incorporant els elements que podríem anomenar "contra-sistema" tot buidant-los fins a cert punt de significat. És el cas de frases gastades usades sense context com "respectuós amb el medi ambient", o eufemismes com "danys col·laterals" per "mort de civils no bel·ligerants".
Per exemple, Chomsky ha exposat com la retórica política del govern dels Estats Units porta de vegades a sistuacions anàlogues a la novaparla, fins al punt que l'exposició de punts de vista oposats a la política americana esdevé impossible.
Vistes experiències anteriors - certa Memòria, bàsicament xD - intentarè ser una mica seriós en aquest bloc ( altre cosa és que ho aconsegueixi...) així que qui vulguin atormentar-se amb paranoies meves, l'emplaço al meu bloc original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada